Història de la Reflexologia Podal
ORIGENS
Els orígens d'aquesta tècnica són difícils de datar i localitzar com ho són la majoria de tècniques ancestrals, ja que és molt possible que diferents cultures desenvolupessin formes semblants de treballar les malalties i patologies: Egipte, indis d'Amèrica del Nord ... i hi ha una relació entre els canals energètics (Meridians) de la medicina tradicional xinesa i les zones de reflex trobat pels pioners de la reflexologia.
Es molt probable que s'originés fa 5,000 anys en els països d'Orient, com la Xina, Malàisia i l'Índia, es practicava en forma empírica i experimental amb pressions sobre alguns punts de la planta del peu.
A Egipte practicaven la reflexologia des de l'any 2,300 (a.C.). S'han trobat tombes Egípcies amb figures i pintures que representen clarament manipulacions terapèutiques, homes donant massatges als peus i mans, acompanyats de jeroglífics.
La representació més antiga és un pictograma trobat en la tomba de Ankamahor, gran sacerdot i metge egipci a Sakkarah (2,330 a. C) la traducció dels jeroglífics, diu així: "No em facis patir" (diu el pacient) "agrairàs el que et faig "(respon el terapeuta).
DR. WILLIAM H. FITZGERALD
Molts van ser els precursors en la investigació i aplicació de la reflexologia o tècnica de pressió, sobresortint el nord-americà, Dr.William H.Fitzgerald, esmentat com el descobridor de la "Teoria de la Teràpia Zonal" qui la va desenvolupar a principis del segle XX aproximadament l'any 1913 aplicades posteriorment pels seus deixebles.
Va sostenir que la Teoria de la Teràpia Zonal, consisteix en la divisió del cos en 10 zones verticals imaginàries, que el dividien des del cap fins als peus i des medial al lateral, a partir de la columna vertebral; cadascuna de les zones tenia als peus la seva determinada àrea reflecteix seguint la mateixa trajectòria longitudinal.
La concentració de les 10 zones en els peus, és a dir que en pressionar determinat punt a la zona, influeix sobre els òrgans que es troben dins d'ella.
Va elaborar un diagrama dels peus que relacionava les zones i els seus efectes amb la resta de l'anatomia fins que finalment va crear sobre els mateixos peus un mapa de tot el cos.
EUNICE INGHAM
Després va sobresortir d'un grup de terapeutes, cap als anys 30, Eunice Ingham (Nord-americana) va emprar la teoria de teràpies energètiques i va desenvolupar més els conceptes de Fitzgerald.
Ingham va descobrir que en lloc d'una pressió directa i constant podia aplicar una pressió intermitent, que tenia efectes terapèutics i calmava el dolor. El seu massatge original "com si estigués molent cristalls de sucre a la mà" va ser modificat i millorat al llarg de molts anys de pràctica.
Però el que se li ha d'agrair a la doctora Eunice Inglham, va ser que en l'any de 1930 va prendre la decisió de crear "mapes" del cos humà, en ells es descriu la connexió i relació de cada zona o òrgan amb el punt o zona reflexa del peu que es correspon i es connecta amb una altra.
És gràcies a aquests mapes, que avui en dia les persones puguin saber en quina àrea s'han de fer les pràctiques d'aquesta tècnica. A causa d'aquests grans avenços que la doctora Eunice va fer, se la considera la precursora de la reflexologia podal.
En l'any de 1966 els seus deixebles van introduir la reflexologia, Doreen Boyle a Gran Bretanya i Hanne Marquardt a Alemanya.
Actualment la reflexologia està molt estesa a Europa i Àsia, especialment a Alemanya, França, Xina, on hi ha clíniques i institucions privades especialitzades.
Gràcies als treballs d'Inglham i la seus mapes, a partir de la Teoria de Zones de Fitzgerald, milers de persones després de realitzar els estudis necessaris apliquem aquesta tècnica en els nostres centres especialitzats en salut integrativa i holística.
Gràcies als treballs d'Inglham i la seus mapes, a partir de la Teoria de Zones de Fitzgerald, milers de persones després de realitzar els estudis necessaris apliquem aquesta tècnica en els nostres centres especialitzats en salut integrativa i holística.
